Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 24

Diccionari de la llengua catalana
1. escàs -assa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no arriba a la mida o a la quantitat requerida. Ens van donar un menjar escàs. El pes, el donen sempre escàs. Avui el peix és molt escàs i molt car. Que no arriba ben bé al nombre expressat. Ja només falten tres quilòmetres escassos. Ha durat dues hores [...]
2. frèjol -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Magre, prim, escàs, de roba, de carn, etc. [...]
3. rarejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser rar, escàs. [...]
4. adotzenat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vulgar, comú, d'escàs mèrit. [...]
5. magrejar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a magre, a escàs. [...]
6. minso -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De poc gruix i consistència. Escàs 1.  [...]
7. raquític -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al raquitisme. Que pateix de raquitisme. Esquifit i dèbil. Planta raquítica, arbre raquític, vegetació raquítica. Era un vell raquític. Escàs, migrat. M'han servit unes racions de menjar raquítiques.  [...]
8. quincalla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'objectes de metall d'escàs valor. Imitacions de joies. [...]
9. escassetat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
10. tuli
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall de la família dels lantànids, el més escàs entre ells a l'escorça terrestre (símbol, Tm; nombre atòmic, 69; pes atòmic, 168,93). [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>